ENGLISH TRANSLATION:

Sly will mark the debut of the young conductor, David Gimenez (Barcelona, 1964), at the Liceu, a theater to which he has close ties. "There was a very musical atmosphere at home and I began attending the Liceu by the age of 4 or 5." His Liceu debut will have a special significance for him. "With all the memories I have from the 1970's golden period with Caballé, Domingo and other great singers, it will be very emotional, and I will have to exercise great self-control". The opera he will be c onducting, Wolf Ferrari's Sly, is a recently revived rarity from a composer more well known for his comic operas. "Two years ago, Josep Carreras, wanting to bring this opera to the stage, sang it in Zurich, in the same production that is used here at the Liceu. It is a beautiful role for the tenor, and I believe it suits him very well both vocally and dramatically. It is a tragi-comedy in the verismo style with influences of Puccini and Strauss. The first act, set in a tavern, is chaotic with the chorus divided into various groups, while the second is more novel with a surrealist slant which is quite successful."

In the Liceu production, Gimenez will work again with his uncle, Josep Carreras. "I learned a great deal from him because he has had a lot of experience. Of course, there will be more pressure especially for the important performances, because if you are not well known, you are not particularly valued, but on the whole, the balance is positive". As to why he chose this profession, Gimenez explains, "I combined normal studies with music at the Liceu Conservatory, but I decided that I would regret it for the rest of my life if, for economic reasons, I did not dedicate myself to music. Once I finished my piano studies, I went to the Vienna Hochschule to learn conducting, but there were 50 of us on each course and therefore not very many opportunities. For that reason, I decided to go to the Royal Academy of Music in London with Sir Colin Davis and stayed for three years".

His professional debut was in 1994, a concert with Josep Carreras, while the first opera he conducted was Carmen in Stuttgart. "Eighty per cent of my present activity is opera productions or concerts with singers, but in the future I would like to have more of a balance with the symphonic repertoire. I think it is better to begin with opera. The work requires more flexibility and the question of balance is more difficult. Nowadays many singers complain that the conductors do not understand them and treat the voice like any other musical instrument." David Gimenez has worked with, among others, Montserrat Caballe, Placido Domingo and the couple in vogue, Angela Gheorghiu and Roberto Alagna ("two delightful people with whom I have a very good rapport").

David Gimenez has a clear view about the recent evolution of opera. "During the last 20 years, the tradition of conductors who understood and looked after voices has ended. In addition, throughout the musical world there is now a tendency towards careers that rise very rapidly. A part of the magic once possessed by the singers and the music has gone, and the stage directors have gained more power. If we have one month for rehearsal here, three weeks are for the staging and one week for the orchestra. But we are lucky here. In central Europe, we go to the performance without rehearsing."

David Giménez debuta al Liceu

'Sly' suposa el debut al Liceu del jove director David Giménez (Barcelona, 1964), un teatre a què està molt vinculat. "A casa hi havia molt ambient musical, i des dels 4 o 5 anys ja vaig començar a anar al Liceu".

E l seu debut al Liceu tindrà una significació especial. "Serà molt emotiu, hauré de fer un gran esforç per controlar-me, amb tots els records que tinc de l'època daurada dels anys 70, amb Caballé, Domingo i altres grans cantants". El títol que dirigirà, Sly, de Wolf-Ferrari, és una raresa d'un autor més conegut per les seves obres còmiques, que darrerament ha tornat a la circulació. "Fa un parell d'anys, Josep Carreras va voler fer-la a Zuric, en la producció que ara arriba al Liceu. És un paper preciós per al tenor, i crec que li escau molt bé, tant dramàticament com vocal. Es tracta d'una tragicomèdia inserida en el darrer verisme, amb influències de Puccini i Strauss. El primer acte té un caire tavernari, caòtic, amb el cor dividit en diversos grups, mentre que el segon és més original, amb un toc surrealista ben resolt".

En el muntatge liceista, Giménez tornarà a treballar amb el seu oncle, Josep Carreras. "He après moltes coses d'ell, perquè ja porta molts anys a dalt de tot. Cert que hi ha més pressió, sobretot en espectacles importants, ja que fins que no et coneixen no et valoren, però el balanç és positiu". Pel que fa a la seva carrera professional, Giménez explica: "Vaig compaginar els estudis normals amb els de música que cursava al Conservatori del Liceu, però a segon d'econòmiques vaig decidir que havia d'intentar dedicar-me a la música si no volia passar tota la vida penedint-me'n. Un cop acabada la carrera de piano, vaig marxar a la Hochschule de Viena per fer direcció, però érem 50 per classe i teníem poques oportunitats. Per això vaig anar a la Royal Academy of Music de Londres, amb Sir Colin Davis, on vaig estar tres anys".

El seu debut professional va ser el 1994, en un concert amb Josep Carreras, mentre que la primera òpera que va dirigir va ser Carmen, a Stuttgart. "El 80 per cent de la meva activitat actual són produccions operístiques o concerts amb cantants, però en el futur m'agradaria un major equilibri amb el repertori simfònic. De fet, crec que és millor començar per l'òpera, el treball requereix més flexibilitat i la qüestió dels balanços és més complicada. Avui molts cantants es queixen que els directors no els entenen, que tracten la veu com si fos un instrument de l'orquestra". Entre els noms amb què Giménez ha treballat hi ha Montserrat Caballé, Plácido Domingo o la parella de moda, Angela Gheorghiu i Roberto Alagna ("dues persones encantadores, amb els quals hi ha molt bona comunicació").

David Giménez té una visió clara de l'evolució de l'òpera en els darrers temps. "En els últims 20 anys s'ha perdut la tradició dels directors que coneixien i es preocupaven per les veus. També hi ha, en tot el món musical, una tendència a les carreres ràpides. S'ha perdut part de la màgia que abans tenien la música i els cantants, per això ara tenen més pes els directors d'escena. Si hi ha un mes d'assaig, tres setmanes són d'escena i una amb orquestra. Aquí tenim sort, perquè a Centreeuropa es va a la funció sense assajar".